Després d'un llarg silenci... recomenço la tasca escriptora en el blog. Ho sé, us he tingut abandonats. I sense cap mena de notícia, molts us heu preocupat per el meu estat ja que només heu rebut terribles informacions de focs i explosions en aquesta: la gran batalla per l'univers.
Però, cal dir que jo no m'he quedat quieta i amagada dins un forat mentre passava la tormenta. Tot el contrari, m'he estat preparant, exercitant cos i ment, viatjant pel costat més obscur, atrevessant oceans, selves i muntanyes, per tal de retornar amb més força que mai i salvar l'univers.
Així que us demano perdó per haver-vos deixat sols en aquest espai virtual on hi caben esperances, jocs, amor i traició... i retorno com a jedi incomplert, cansat i emocionat. Sóc el jedi que busca el pare, la mare, la germana perduda, els amics impacients... en definitiva: l'amor de l'altra punta de l'univers.
El mutisme ja s'ha acabat i començo el relat dels meus viatges, ara que ja tinc una forma de connexió per compartir totes aquestes experiències.
Començaré per la gran ciutat: MELBOURNE.
(PETIT INCÍS) Font d'alguna que altra preocupació per les notícies que us han arribat de grans incendis i centenars de morts. Els focs han estat a les afores de la ciutat i aquí, això vol dir una extensió de terra molt immensa. Jo només vaig viure la intensíssima calor dels dies previs al foc i quan es van adonar de la gravetat de la situació (aquí els incendis són molt comuns perquè hi ha molt bosc sec i fa molta calor) jo ja estava a Tasmània.
Feta l'aclaració, em complauré compartint les meves impressions superficials i ràpides sobre Melbourne, ciutat visitada en quatre dies, en aquells moments sota un sol insuportable i ara sota una capa constant de fum i cendre dels incendis.
Melbourne, decididament és el que s'acosta més a una gran ciutat europea (salvant grandioses distàncies). Hi vem trobar en la nostra curta visita certa ànima que crec que hi manca a Sydney. Té com un aire més cosmopolita però encara a mig fer: la gent, els barris, el transport, la distribució... té tot un encant estrany, no és entranyable però aconsegueix certa autenticitat que la meva vella memòria europea creu reconèixer
I ara foticos! Que sé que és el que més us interessa.
Girasols a Swanston St. Tot ple de escultures inesperades i divertides!
Explicació de com va el semàfor! Això a Sydney no existeix.
Vem riure una bona estona.
La City i el riu Yarra. I jo amb pose de foto. Quin horror!
Molts parcs, grans arbres.
El nostre carrer preferit. Un laberint entre els edificis, ple de tendetes i cafès.
I el St. Kilda Festival: fireta, bars i concerts davant de la platja amb els amics de la Inés.
Apa. Un petó molt gran a tots.
Guapaaaa!!!
ResponEliminaQue guai saber de tu!
Aqui tampoc es que una hagi estat massa comunicativa, pero admeto que mentre mig planeta està en crisi, jo tinc feina per parar un tren, així que m'ho estic prenent amb calma pero sense treba.
I ja he acabat el conte en el que estaba treballant, així que ara mateix t'escric un mail com Déu mana i te l'envio!
Per cert... quina enveja em fas!!!!!