dimarts, 3 de febrer del 2009

Sydney, jet-lag, fauna i flora...

Em direu que era obvi però aquí a Sydney tot va una mica al revés...


El colom de Sydney -- gros, bec llarg i curvat, mirada amenaçadora. Conviu amb ocellets als que estem molt més acostumats: com el colom quotidià barceloní, aquell brut i gris, que només de mirar-lo ja t'enganxa alguna malaltia; una gavina més petita que la barcelonina i que es diferencia, no només per la seva mida, sinó per la seva inquietant quietud, semblant a la dels ocells de Pájaros abans d'atacar!; i uns pardalets que, contràriament als seus cosins europeus, fan un udol horrorós enlloc d'un xiulet discret.






Aquí a la foto es pot veure el colom de Sydney rebuscant entre la ronya, molestant a la gent que fa el picnic, fent exactament el que la seva càrrega genètica li mana fer. Que no us enganyi el seu aspecte exòtic, és un COLOM!





El semàfor de Sydney -- segons la Gran Enciclopèdia Catalana: 4 TRÀNS Aparell de senyalització lluminosa per a regular el trànsit de vehicles i vianants en els encreuaments, indicant amb un llum verd el pas lliure, amb un de vermell la prohibició de passar i amb un llum groc o ataronjat la pausa de precaució entre el verd i el vermell.


Sembla bastant clar: verd i passes, vermell i et pares, groc i corres! A Sydney, però, les coses no són tan senzilles. Per començar, un s'ha d'oblidar del groc, aquí només hi ha dues opcions. Però, és que el verd pels vianants dura literalment dos segons i comença a pampallugejar el vermell i després es queda en vermell però no passen ni vianants ni cotxes. Per tant, en un principi ens dedicavem a passar sense fer cas del semàfor però sempre miravem cap el costat equivocat per on venien els cotxes (aquí van al revés!). Ara, observant atentament la fauna autòctona hem après que el que s'ha de fer és mirar el semàfor dels cotxes i no el dels vianants i resar pq no giri cap cotxe i t'atropelli!



L'aranya de Sydney -- que puc dir... és simplement enorme! Fa teles de aranya que atravessen un magnolier de dos metres de diàmetre i té unes ratlles grogues que clarament avisen que no et pots ficar amb ella. Cal rodejar-la i no adentrar-se en el seu territori, ella viu la vida al seu ritme i encara que et sembli que el teu propi volum la pot intimidar, desenganyat! ella sempre guanyarà.







1 comentari:

  1. Hola Valeria! Cómo te va? La verdad es que es muy buena idea que nos informes con soporte visual y por extenso, para mí es más cómodo que contestar mails. Así pues, tienes un nuevo seguidor de tus andanzas autralianas.

    Besitos

    Toni

    ResponElimina